Exercici 1

Responeu, de manera concisa, a les qüestions següents:

1.1. Expliqueu quina diferència hi ha entre les accions d’enfocar i enquadrar.

Enfocar, podriem dir que és centrar el visor de la càmera a la imatge que vols captar i enquadrar seria encaixar la imatge que vols fotografiar

1.2. Descriviu breument el concepte d’aire, aplicat al fotograma d’una pel·lícula.

L'aire per al fotograma d'una pel·lícula és l'espai que hi ha en la imatge fora de l'objecte protagonista.

1.3. Digueu què és i quina funció fa un objectiu de tipus zoom.

Un zoom, també anomenat objectiu de focal variable, és un objectiu per a càmeres de fotografia o de cinema en què la distància focal es pot fer variar de forma contínua. S'utilitza per apropar o allunyar la imatge.



Exercici 2

OPCIÓ A

La imatge següent correspon al cartell promocional de la pel·lícula Blow up, de
Michelangelo Antonioni (1966). Observeu-lo atentament i responeu als apartats 2.1 i 2.2



2.1. Dibuixeu un guió il·lustrat (storyboard) de deu plans a partir de la imatge que
mostra el cartell. Aquest guió il·lustrat ha de constar necessàriament dels plans
següents: un pla picat que reflecteixi el punt de vista del fotògraf i un pla
contrapicat que reflecteixi el punt de vista de la model. Identifiqueu i anomeneu
cada un dels deu plans dibuixats amb el nom tècnic adient.

2.2. Definiu els conceptes falta de ràcord i salt d’eix aplicats a la narrativa audiovisual.
A partir dels personatges del cartell, dibuixeu dues situacions que reflecteixin
aquest conceptes.




OPCIÓ B
Observeu atentament la fotografia següent, obra de Juan Rulfo, i responeu als
apartats 2.1 i 2.2.
Barda tirada en un campo verde, Juan Rulfo, 1948.

2.1. Analitzeu la imatge considerant els aspectes següents:

— composició; De la composició d'aquesta imatge podem dir que el mur amb perspectiva on trobem un punt de fuga infinit.


— simplicitat i complicitat; Aquesta imatge té una gran simplicitat ja que és molt fàcil de veure que tracta la fotografia


— plans; Es tracta d'un pla general

— angle; L'agle es contrapicat

— textura; La tectura que podem trbar és els maons del mur

— il·luminació. La il·luminació d'aquesta imatge probe desde adalt, ja que, recau per la part més superior del mur

2.2. Expliqueu de manera detallada les eines i els procediments que pot haver utilitzat l’autor per a crear aquesta fotografia i justifiqueu el vostre raonament.
L'autor per fer aquesta imatge por haber utilitzat un petit tripòde posat al terre, o si no amb les seves pròpies mans. S´ha posat prop del mur fent-la en direcció cap a l'esquerra, i així donant aquesta perspectiva.

Exercici 1


Responeu, de manera concisa, a les qüestions següents:

1.1. En fotografia digital és imprescindible tenir un bon coneixement de les utilitats i les característiques dels formats TIFF, JPG o JPEG i GIF. Expliqueu les
característiques i la utilitat de cadascun d’aquests formats.

- TIFF: És un format de fitxer per imatges que permet fer "etiquetes" en les quals s'arxiva informació sobre les característiques de la imatge, que serveix per al seu tractament posterior
- JPEG: És un format dissenyat per a comprimir imatges estacionàries amb 24 bits de profunditat o en escala de grisos.
- JPG: És un format de compreció d'imatges, tant en color com en escala de grissos, amb alta qualitat.
- GIF: És un format d'arxius gràfics de mapa bits.

1.2. Relacioneu cada objectiu fotogràfic amb l’efecte o característica corresponent:

A. Ull de peix 4. Deforma la imatge

B. Gran angular 3. Exagera la perspectiva

C. Objectiu normal (50 mm) 1. No deforma la perspectiva

D. Teleobjectiu 2. Redueix la profunditat de camp

1.3. Quines utilitats té enregistrar una imatge amb una càmera digital de baixa
resolució, o guardar-la amb un sistema de compressió amb pèrdua? Raoneu la
resposta.


Exercici 2

OPCIÓ A


Els fotogrames següents pertanyen a la pel·lícula Casablanca, de Michael Curtiz
(1941). Observeu-los atentament i responeu als apartats 2.1, 2.2 i 2.3.

2.1. Indiqueu a quin tipus de pla corresponen cadascun dels dos fotogrames i, prenent
com a referència el fotograma 2, dibuixeu els tipus de pla següents: primer pla i pla
de detall.

2.2. La pel·lícula Casablanca no segueix un ordre cronològic estricte; en un moment
determinat, el protagonista recorda una antiga relació romàntica. Identifiqueu i
definiu el recurs del llenguatge audiovisual que es fa servir en aquest tipus de
construcció narrativa i expliqueu els efectes visuals que s’hi poden aplicar.

2.3. En el moment de l’estrena, Casablanca va ser concebuda fonamentalment com una
pel·lícula de propaganda a favor de la intervenció dels Estats Units en la Segona
Guerra Mundial, però amb el pas dels anys el film ha acabat sent considerat una
obra mestra del gènere romàntic. Definiu el concepte de gènere cinematogràfic i
anomeneu i descriviu, com a mínim, cinc gèneres cinematogràfics.


OPCIÓ B

Observeu atentament la imatge següent:

2.1. Prenent com a referència aquesta imatge, definiu i dibuixeu els tipus de pla
següents: pla picat, pla contrapicat i contraplà. Expliqueu quin ús narratiu tenen
habitualment aquests plans.

2.2. Especifiqueu i descriviu, com a mínim, tres tipus de transició de plans que es fan servir en el llenguatge televisiu.

2.3. En la realització televisiva es pot cometre un error anomenat salt d’eix. Definiuaquest concepte i, prenent com a referència la imatge, dibuixeu una seqüència dequatre plans televisius en els quals es reflecteixi aquest error.


Exercici 1

Responeu, de manera concisa, a les qüestions següents:

1.1. Expliqueu què és l’efecte especial televisiu conegut com a incrustació (chroma key)i poseu-ne un exemple d’ús.

1.2. En llenguatge cinematogràfic i televisiu, quina diferència hi ha entre una fosa i un encadenat?

1.3. Descriviu breument el concepte televisió interactiva.



Exercici 2

OPCIÓ A

Observeu atentament aquesta imatge, obra del fotògraf Anton Giulio Bragaglia, i
responeu als apartats 2.1 i 2.2.

2.1. Analitzeu aquesta imatge considerant les variables següents:

— ordre de lectura i recorreguts visuals;

— estructura dels elements que componen la imatge;

— valoració cromàtica;

— textures.

2.2. Expliqueu de manera detallada les eines i els procediments que pot haver utilitzat l’autor per a crear aquesta fotografia, i justifiqueu el vostre raonament.



OPCIÓ B

Llegiu atentament el poema següent:

TOT L’ENYOR DE DEMÀ
Ara que estic al llit
malalt,
estic força content.
—Demà m’aixecaré potser,
i heus aquí el que m’espera:
Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
sota el sol,
sota la lluna al vespre;
i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
amb unes vores fetes de puntes de coixí,
i amb una rialla fresca.
I encara aquell vailet que cridarà el diari,
i qui puja als tramvies
i els baixa
tot corrent.
I el carter
que si passa i no em deixa cap lletra m’angoixa
perquè no sé el secret
de les altres que porta.
I també l’aeroplà
que em fa aixecar el cap
el mateix que em cridés una veu d’un terrat.
I les dones del barri
matineres
qui travessen de pressa en direcció al mercat
amb sengles cistells grocs,
i retornen
que sobreïxen les cols,
i a vegades la carn,
i d’un altre cireres vermelles.
[…]
Joan SALVAT-PAPASSEIT. «Tot l’enyor de demà».
A: L’irradiador del port i les gavines, 1921


2.1. Basant-vos en aquest poema avantguardista de Joan Salvat-Papasseit dibuixeu un
guió il·lustrat (storyboard) amb un total de dotze plans que representin la història
narrada. En aquest guió il·lustrat televisiu heu d’incloure i identificar els tipus de pla següents: pla de detall, primer pla, pla americà, pla general, gran pla general, pla zenital i pla contrapicat.

2.2. El llenguatge audiovisual té entre els recursos principals els anomenats moviments de càmera. Anomeneu, definiu i poseu un exemple pràctic de tres d’aquests
moviments.

2.3. En la realització televisiva es pot cometre un error anomenat salt d’eix. Definiu aquest concepte i, prenent com a referència la imatge, dibuixeu una seqüència de quatre plans televisius en els quals es reflecteixi aquest error.

És l'efecte òptic que es produeix quan es creuen els eixos d'acció i, per tant, es dóna una perspectiva falsa en la continuïtat dels plans correlatius.