dimarts, 1 de desembre del 2009

Homenatge a Tim Burton


Timothy William Burton, conegut amb el nom de Tim Burton, és un director, productor, escriptor i dissenyador nord-americà, nascut a Califòrnia el 25 d'agost de 1958. La majoria de les seves pel·lícules s'han caracteritzat per la presència de mons imaginaris on solen estar presents elements gòtics i foscs, els protagonistes dels quals solen ser éssers inadaptats i enigmàtics.

Influenciat directament per les pel·lícules alemanyes dels anys 1920, les cintes estelaritzades per Vincent Price i les adaptacions dels relats d'Edgar Allan Poe.

exposició Pep Duran IMBRIC

Pep Duran Esteva
Artista i escenògraf

En els seus ultims traballs, sobretot, es reflecteix una obseció per fixar una construcció que ajunti els temes personals amb l'espai on s'exposin les seves escenificacións.

Ha treballat en escenografies pel teatre, pel cinema, també ha exposat en museus i a creat alguna escultura pública.

Pep Duran en aquesta ultima exposició "IMBRIC" sobreposa dos mons, la fotografia amb l'entorn, totes les obres exposades anaven lligades per una linia feta amb llapis.
Tots els materials hutilitzats en l'exposició (desde marcs de fotografia, qualsevol fusta, materials expositors...) són reutilitzats, agafats del museu, d'anteriors exposicions, o d'altres llocs.
No només ell va participar en aquesta exposició, sinó que els Germans Castells també van intervenir-hi.

Cartografies del No-Lloc

L'exposició tracta l'art i la tecnologia.
Conté dibuix, il·lustració i videoart.

El No-Lloc és un lloc sense significat, dissenyat perque tothom hi transiti.
És qualsevol espai pensat amb una finalitat de comunicació, consúm i circulació.

Destino: WOODSTOCK



Elliot tiber es un decorador instal·lat a Nova York, a qui les coses no l’hi acaben d’anar bé. Ha de tornar al seu poble natiu, on els seus pares porten un antic motel anomenat “el monaco”. El banc està apunt de quedar-se amb el negoci i ells no tenen diners per sol.lucionar-ho. Se’n entera de que un poble vehí ha autoritzat que es celebri un festival hippy de música. Se l’hi acudeix la idea que pot salvar el negoci dels seus pares, contacta amb els organitzadors del festival i al cap de tres setmanes té a mig millo de persones a la granja del seu vehí.
El festival finalment se celebra, encara que la resta del poble els hi intenta posar pegues.
El negoci es salva degut a aquest esdeveniment i cada membre de la família millora personalment.

dijous, 19 de novembre del 2009



Sentado en su sillon de terciopelo,
enlazando una fantasía con otra,
piensa en las palabras del quervo,
que le recuerdan que:
Leonora "nunca más" bolvera.

dilluns, 26 d’octubre del 2009

"corazon delator" de Edgar Allan Poe

És la història d'un home molt nerviós, el qual no se'n sap el nom. Aquest home
vivia amb un vell que tenia un ull d'un color blau intens que sempre el mirava,
com ell ho descrivia, amb mirada de bultó.
Estava tant atormentat que va començar a despertar-se nit rere nit per observar
al vell.
Una nit, mentre l'obserbava va fer un petit soroll el qual va fer despertar al
vell que no es va tornar a adormir, i a partir d'aquest moment va començar a
sentir els batecs del cor del vell, ell no es mogué. Al cap d'una hora, més o
menys, atormentat per aquells batecs, va enfocar, sense moures d'on estava
amagat, amb la seva llanterna l'ull del vell, aquesta vegada obert. Ell
s'aixecà i es dirigí directament a al vell i l'ofegà (suposadament) fins a
deixar de sentir aquells batecs atemoridors.
Ho deixà tot sense rastre, però no va poder evitar una inspecció de l'autoritat
per la queixa dels veïns al sentir un crit. Aquest en veure que l'autoritat no
havia trovat rastre del crim, els invità a pendre una tassa de tè, però en un
moment donat ell tornà a sentir aquells batecs que s'anaren exagerant fins que
no va poguer més i va embogir, delatant-se davant l'autoritat.
Dsprés d'haver vist el video a la direcció web: http://www.youtube.com/watch?v=sl1l6v0ydfQ,
he fet aquest breu resum.
(Data real de l'escrit: 30/septembre/2009)

divendres, 23 d’octubre del 2009


FITXA TÈCNICA:


MATERIALS: el que hem necessitat per fer aquest story board ha sigut una carretera, els cotxes i de vestuari roba blanca.

LLOC: una carretera de doble sentit on passen cotxes contínuament perquè la idea es donar sensació de tranquil·litat enmig del moviment constant dels cotxes.

Aquest seguit de fotografies reprodueix, a través de l'expresió corporal,
l'evolució ascendent que pot tenir el diari d'arts esceniques, passant d'un
punt gairabé mort, fins a arribar a una explosió de moviment.

La major part de les fotografies estan en picat encara que hi haurà algunes que estan en primer pla.

1. Arronçada amb el cap cap avall.

2. S’ha anat incorporant i es prepara per fer una tombarella. Al story board hi haurà més fotos entre mig.

3. Després d’haver fet la tombarella s’aixeca del terra.

4. Un cop dreta manté el cap cap avall però a mesura que vagi fent moviments amb el cos l’anirà aixecant i somriurà.

5. L’ultima foto serà la fotografia del salt, el salt metafòricament explicaria l’explosió de moviment.



..Pròximament les fotos..