diumenge, 27 de març del 2011


Exercici 1

Responeu, de manera concisa, a les qüestions següents:

1.1. Expliqueu quina diferència hi ha entre les accions d’enfocar i enquadrar.

Enfocar, podriem dir que és centrar el visor de la càmera a la imatge que vols captar i enquadrar seria encaixar la imatge que vols fotografiar

1.2. Descriviu breument el concepte d’aire, aplicat al fotograma d’una pel·lícula.

L'aire per al fotograma d'una pel·lícula és l'espai que hi ha en la imatge fora de l'objecte protagonista.

1.3. Digueu què és i quina funció fa un objectiu de tipus zoom.

Un zoom, també anomenat objectiu de focal variable, és un objectiu per a càmeres de fotografia o de cinema en què la distància focal es pot fer variar de forma contínua. S'utilitza per apropar o allunyar la imatge.



Exercici 2

OPCIÓ A

La imatge següent correspon al cartell promocional de la pel·lícula Blow up, de
Michelangelo Antonioni (1966). Observeu-lo atentament i responeu als apartats 2.1 i 2.2



2.1. Dibuixeu un guió il·lustrat (storyboard) de deu plans a partir de la imatge que
mostra el cartell. Aquest guió il·lustrat ha de constar necessàriament dels plans
següents: un pla picat que reflecteixi el punt de vista del fotògraf i un pla
contrapicat que reflecteixi el punt de vista de la model. Identifiqueu i anomeneu
cada un dels deu plans dibuixats amb el nom tècnic adient.

2.2. Definiu els conceptes falta de ràcord i salt d’eix aplicats a la narrativa audiovisual.
A partir dels personatges del cartell, dibuixeu dues situacions que reflecteixin
aquest conceptes.




OPCIÓ B
Observeu atentament la fotografia següent, obra de Juan Rulfo, i responeu als
apartats 2.1 i 2.2.
Barda tirada en un campo verde, Juan Rulfo, 1948.

2.1. Analitzeu la imatge considerant els aspectes següents:

— composició; De la composició d'aquesta imatge podem dir que el mur amb perspectiva on trobem un punt de fuga infinit.


— simplicitat i complicitat; Aquesta imatge té una gran simplicitat ja que és molt fàcil de veure que tracta la fotografia


— plans; Es tracta d'un pla general

— angle; L'agle es contrapicat

— textura; La tectura que podem trbar és els maons del mur

— il·luminació. La il·luminació d'aquesta imatge probe desde adalt, ja que, recau per la part més superior del mur

2.2. Expliqueu de manera detallada les eines i els procediments que pot haver utilitzat l’autor per a crear aquesta fotografia i justifiqueu el vostre raonament.
L'autor per fer aquesta imatge por haber utilitzat un petit tripòde posat al terre, o si no amb les seves pròpies mans. S´ha posat prop del mur fent-la en direcció cap a l'esquerra, i així donant aquesta perspectiva.

Exercici 1


Responeu, de manera concisa, a les qüestions següents:

1.1. En fotografia digital és imprescindible tenir un bon coneixement de les utilitats i les característiques dels formats TIFF, JPG o JPEG i GIF. Expliqueu les
característiques i la utilitat de cadascun d’aquests formats.

- TIFF: És un format de fitxer per imatges que permet fer "etiquetes" en les quals s'arxiva informació sobre les característiques de la imatge, que serveix per al seu tractament posterior
- JPEG: És un format dissenyat per a comprimir imatges estacionàries amb 24 bits de profunditat o en escala de grisos.
- JPG: És un format de compreció d'imatges, tant en color com en escala de grissos, amb alta qualitat.
- GIF: És un format d'arxius gràfics de mapa bits.

1.2. Relacioneu cada objectiu fotogràfic amb l’efecte o característica corresponent:

A. Ull de peix 4. Deforma la imatge

B. Gran angular 3. Exagera la perspectiva

C. Objectiu normal (50 mm) 1. No deforma la perspectiva

D. Teleobjectiu 2. Redueix la profunditat de camp

1.3. Quines utilitats té enregistrar una imatge amb una càmera digital de baixa
resolució, o guardar-la amb un sistema de compressió amb pèrdua? Raoneu la
resposta.


Exercici 2

OPCIÓ A


Els fotogrames següents pertanyen a la pel·lícula Casablanca, de Michael Curtiz
(1941). Observeu-los atentament i responeu als apartats 2.1, 2.2 i 2.3.

2.1. Indiqueu a quin tipus de pla corresponen cadascun dels dos fotogrames i, prenent
com a referència el fotograma 2, dibuixeu els tipus de pla següents: primer pla i pla
de detall.

2.2. La pel·lícula Casablanca no segueix un ordre cronològic estricte; en un moment
determinat, el protagonista recorda una antiga relació romàntica. Identifiqueu i
definiu el recurs del llenguatge audiovisual que es fa servir en aquest tipus de
construcció narrativa i expliqueu els efectes visuals que s’hi poden aplicar.

2.3. En el moment de l’estrena, Casablanca va ser concebuda fonamentalment com una
pel·lícula de propaganda a favor de la intervenció dels Estats Units en la Segona
Guerra Mundial, però amb el pas dels anys el film ha acabat sent considerat una
obra mestra del gènere romàntic. Definiu el concepte de gènere cinematogràfic i
anomeneu i descriviu, com a mínim, cinc gèneres cinematogràfics.


OPCIÓ B

Observeu atentament la imatge següent:

2.1. Prenent com a referència aquesta imatge, definiu i dibuixeu els tipus de pla
següents: pla picat, pla contrapicat i contraplà. Expliqueu quin ús narratiu tenen
habitualment aquests plans.

2.2. Especifiqueu i descriviu, com a mínim, tres tipus de transició de plans que es fan servir en el llenguatge televisiu.

2.3. En la realització televisiva es pot cometre un error anomenat salt d’eix. Definiuaquest concepte i, prenent com a referència la imatge, dibuixeu una seqüència dequatre plans televisius en els quals es reflecteixi aquest error.


Exercici 1

Responeu, de manera concisa, a les qüestions següents:

1.1. Expliqueu què és l’efecte especial televisiu conegut com a incrustació (chroma key)i poseu-ne un exemple d’ús.

1.2. En llenguatge cinematogràfic i televisiu, quina diferència hi ha entre una fosa i un encadenat?

1.3. Descriviu breument el concepte televisió interactiva.



Exercici 2

OPCIÓ A

Observeu atentament aquesta imatge, obra del fotògraf Anton Giulio Bragaglia, i
responeu als apartats 2.1 i 2.2.

2.1. Analitzeu aquesta imatge considerant les variables següents:

— ordre de lectura i recorreguts visuals;

— estructura dels elements que componen la imatge;

— valoració cromàtica;

— textures.

2.2. Expliqueu de manera detallada les eines i els procediments que pot haver utilitzat l’autor per a crear aquesta fotografia, i justifiqueu el vostre raonament.



OPCIÓ B

Llegiu atentament el poema següent:

TOT L’ENYOR DE DEMÀ
Ara que estic al llit
malalt,
estic força content.
—Demà m’aixecaré potser,
i heus aquí el que m’espera:
Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
sota el sol,
sota la lluna al vespre;
i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
amb unes vores fetes de puntes de coixí,
i amb una rialla fresca.
I encara aquell vailet que cridarà el diari,
i qui puja als tramvies
i els baixa
tot corrent.
I el carter
que si passa i no em deixa cap lletra m’angoixa
perquè no sé el secret
de les altres que porta.
I també l’aeroplà
que em fa aixecar el cap
el mateix que em cridés una veu d’un terrat.
I les dones del barri
matineres
qui travessen de pressa en direcció al mercat
amb sengles cistells grocs,
i retornen
que sobreïxen les cols,
i a vegades la carn,
i d’un altre cireres vermelles.
[…]
Joan SALVAT-PAPASSEIT. «Tot l’enyor de demà».
A: L’irradiador del port i les gavines, 1921


2.1. Basant-vos en aquest poema avantguardista de Joan Salvat-Papasseit dibuixeu un
guió il·lustrat (storyboard) amb un total de dotze plans que representin la història
narrada. En aquest guió il·lustrat televisiu heu d’incloure i identificar els tipus de pla següents: pla de detall, primer pla, pla americà, pla general, gran pla general, pla zenital i pla contrapicat.

2.2. El llenguatge audiovisual té entre els recursos principals els anomenats moviments de càmera. Anomeneu, definiu i poseu un exemple pràctic de tres d’aquests
moviments.

2.3. En la realització televisiva es pot cometre un error anomenat salt d’eix. Definiu aquest concepte i, prenent com a referència la imatge, dibuixeu una seqüència de quatre plans televisius en els quals es reflecteixi aquest error.

És l'efecte òptic que es produeix quan es creuen els eixos d'acció i, per tant, es dóna una perspectiva falsa en la continuïtat dels plans correlatius.

dijous, 24 de març del 2011

Excurció CURTS i PALAU ROBERT

Pel que fa als curtmetratges, la gran majoría em em van impactar, però cada un de diferent manera, alguns per la trama, algun altre per la crativitat visual, pels plans, etc.

Aquesta és la meva opinió del que m'enrrecordo que em van transmetre alguns dels curts:

1. LA HISTORIA DE SIEMPRE
Tot i ser el primer i aver-ne vist més, seguidament; Aqust em va m'atrebiria a dir que és un dels millors curts que he vist, ja que amb “relativament”, poc temps et transmet molta informació, des de la vida falsa d'una persona, la manera de ser d'unes persones que no ens són presententades, fins a la realitat després d'una petita llarga interpretació. D'altre banda és simple de escenografía i vestuari, cosa que també ens transmèt una idea que, des del meu punt de vista, és la rutina de cada un, trencada sovint, per petits moments de la vida que et poden encuriosir.

2. PADRE MODELO

Em va transmetre la idea dels pares separats, en que un dels dos és qui s'ocupa completament dels fills i l'altre apareix en els pitjors moments i intenta comprar als fills, en aquest, sense mala intenció sinó, suposadament, per sentir culpabilitat.



Per altra banda, en el Palau Robert hi havien exposats els premis Delta premiats dels últims 50 anys (1960-2010).On vam poder veure la grandíssima evolució que hi ha hagut durant els derrers anys enel camp del disseny, i de la industria Catalana.
Desde els primers electrodomèstics fins als últims dissenys per estalviar energia i d'aspectes originals en el disseny.



VISITA A NOVA ERA EDITORIAL

A la visita que varem fer a l'impremta, ens van explicar, tot mostrant-nos la maquinaria que ells utilitzaven per fer-ho, tot el procés que segueixen des de que els hi envien un projecte fins a obtenir-ne el producte. Ens van explicar també tots els tipus de treballs que ells feien, ja que en una empresa com aquesta no es dediquen tant sols a l'edició de llibres, sinó que estan ben preparats per a una gran varietat de projectes i , per satisfer al client. La sortida bàsicament va servir per veure el procés, la feina de cada sector de treballadors i tot el que en vam poder extreu-re més, del què hi ha darrere de una impremta.


dijous, 17 de març del 2011

EXERCICI DE DISSENY D OBJECTE

QUE SON ELS PREMIS DELTA?

Aquest any a Barcelona, i és que aquesta n'és la XXXIV edició.
L'Associació de Disseny Industrial ADI-FAD (Associació de Disseny Industrial-Foment de les Arts i del Disseny) convoca a empreses i dissenyadors tant nacionals com internacionals a participar en els Premis Delta amb productes distribuïts en el mercat espanyol (en aquest cas).

L’objectiu d’aquest certamen és promoure el reconeixement públic d’aquells productes que destaquin pel seu caràcter innovador, per la renovació conceptual que comportin, per la resposta social que generin i per la seva adequació mediambiental, així com pel seu propi disseny i qualitat de fabricació.

Els productes presentats a aquesta edició es valoraran en dues fases. A la primera, tots els productes presentats seran avaluats per un Comitè d’experts que determinarà quins d’ells mereixen passar a la següent fase i fer-se, com a tals, creditors a la denominació “Seleccionat Delta”.

A la segona fase, després d’una nova inscripció, els productes seleccionats pel comitè d’experts estaran presents a l’exposició dels Premis Delta 2011 i en el propi catàleg. Aquests productes tindran dret a competir pel Delta d'Or, els Delta de Plata i les mencions concedits pel jurat internacional dels Premis Delta 2011

QUE ES EL FAD I QINES CATEGORIES HI HA?
anteriorment anomenada Foment de les Arts Decoratives, és una associació privada, independent i sense ànim de lucre amb l'objectiu de promoure el disseny, l'arquitectura dins la vida econòmica i cultural del páis. L'associació fou creada l'any 1903 a Barcelona. Actualment està presidida per Beth Galí i compta amb 1.500 socis, dels quals prop de 300 en són empreses.

El FAD i les seves associacions organitzen nombrosos premis i esdeveniments que han assolit un gran prestigi dins el món professional de les diferents disciplines del disseny. Les activitats més destacades del FAD són:
  • Premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme (ARQUIN-FAD), des de 1958
  • Premis Delta de disseny industrial (ADI-FAD), des de 1961
  • Premis Laus de disseny gràfic, publicitat i comunicació visual (ADG-FAD), des de 1964
  • Premis Medalla ADI per a estudiants de disseny industrial (ADI-FAD), des de 1976
  • Premis FAD Sebastià Gasch d'Arts Parateatrals (FAD), des de 1976
  • Premis Habitàcola per a estudiants d'arquitectura i interiorisme (ARQUIN-FAD), des de 1988
  • Tallers Oberts a Ciutat Vella (A-FAD), des de 1993
  • Premis Enjoia't de joieria contemporània (A-FAD), des de 1993 (fins el 2008, organitzat per ORFEBRES-FAD)
  • Desfilades PasaFAD i mercat de roba MerkaFAD de joves dissenyadors de moda (MODA-FAD), des de 1994
  • Premis ArtFAD d'art i artesania (A-FAD), des de 2003
  • Premis Laus Estudiants per a estudiants de disseny gràfic i comunicació visual(ADG-FAD), des de 2004
  • La Incubadora del FAD, programa d'ajuts per a joves professionals del disseny i l'arquitectura (2006)
  • Premis City to City Barcelona FAD Awards (2009)

dissabte, 4 de desembre del 2010

Proves fotogàfiques

3 fotografies amb diferents velocitats

(1/250)

(1/60)
(1)

proves fotogàfiques

cuatre fotografies amb diferents distàncies focals





proves fotogàfiques

tres fotografies amb diafragmes diferents:

(3,5)

(4)

(2,8)