vivia amb un vell que tenia un ull d'un color blau intens que sempre el mirava,
com ell ho descrivia, amb mirada de bultó.
Estava tant atormentat que va començar a despertar-se nit rere nit per observar
al vell.
Una nit, mentre l'obserbava va fer un petit soroll el qual va fer despertar al
vell que no es va tornar a adormir, i a partir d'aquest moment va començar a
sentir els batecs del cor del vell, ell no es mogué. Al cap d'una hora, més o
menys, atormentat per aquells batecs, va enfocar, sense moures d'on estava
amagat, amb la seva llanterna l'ull del vell, aquesta vegada obert. Ell
s'aixecà i es dirigí directament a al vell i l'ofegà (suposadament) fins a
deixar de sentir aquells batecs atemoridors.
Ho deixà tot sense rastre, però no va poder evitar una inspecció de l'autoritat
per la queixa dels veïns al sentir un crit. Aquest en veure que l'autoritat no
havia trovat rastre del crim, els invità a pendre una tassa de tè, però en un
moment donat ell tornà a sentir aquells batecs que s'anaren exagerant fins que
no va poguer més i va embogir, delatant-se davant l'autoritat.