Projecte dels ”mitjons desaparellats“, turbinegeneration

Quan van proposar, la roba, com a temàtica d'un futur projecte, que treballaríem mitjançant l'intercanvi de coneixements, entre escoles de Catalunya i d'Anglaterra, el primer que se'm va passar per el cap van ser la combinació dels colors. Vaig tardar poc en trobar l'absurditat en la meva idea, ja que, avui en dia, pots conjuntar tots els colors que vulguis, que, amb només una mica de gràcia, ja quedarà bé.
Vaig tenir una altre idea, aquesta tenia alguna cosa que m'interessava més, la primera imatge que sem va passar per el cap va ser un mitjó, aquell matí amb las presses (de cada matí) havia sortit de casa amb un mitjó de cada. Això va ser el que em va fer reflexionar, ja que no era la primera vegada, ni la segona, ni la ultima, segurament. Altres vegades, però, en comptes de sortir de casa i adonar-men més tard, me'n adonava en el moment de anar-los a triar. La meva reacció, davant d'aquest fet, variaria depenent de molts factors.
En trobar aquesta idea, sense saber com començar a desenvolupar-la, vaig pensar en preguntar-me si un d'aquests factors que tenen influència sobre la reacció d'aquest fet, podria ser la personalitat.
Em vaig començar a capficar amb la personalitat i vaig, des de el meu punt de vista, malgastar temps. Per això i perque, al veure que s'acostava la primera innauguració i que la gent començava a posar els projectes a punt, jo vaig bolguer fer el mateix, encara que amb poc èxit. Visualment m'agradava pero la idea s'havia descarrilat.
Vaig tornar a fer un plujím d'idees, i la cosa sem va disparar, fins al punt d'anarmen totalment del tema dels mitjons i fixar-me en els armaris d'altre gent, cosa que també podia tenir un gran interés per a mi. Però com que quedaven pocs dies per desmontar l'exposició, vaig pensar que, encara que mai és massa tard, no era el moment oportú.
Finalment, seguint consèlls, em vaig adonar que practicament ningú o senzillament cap dels meus companys i participants en el projecte, havia tocat res de música.
I vaig decidir que l'ultim rastre que deixaria, aleshores, en aquella sala, seria un montatge de so que constaria de bases, majoritariament minimalistes, mesclades amb veus, aquestes veus eren respostes a preguntes que feia jo a la gent, després d'haverl's-hi mirat, si es donava el cas de que portaven els mitjons desaparellats, els hi demanava una breu explicació del perque els hi portaven; per el contrari, si no els hi portaven els hi demanava que es fiquessin en el paper d'aquell instant, en que pots decidir si canviartel's o no.
Per acabar l'explicació del meu projecte, vull dir que, el tema (cançó) montat amb ajuda em setisfà i em pot arribar a recordar al moment en que em trobo en aquesta situació.

Anècdotes: durant els dies de muntatge, m'apareixien mitjons a la calaixera muntada com a projecte.

tema de veus